El període d'adaptació. Un repte per a tots.

Continuem amb el període d'adaptació, i així anem a explicar un poc a que ens enfrontem. Aquest es tracta d'un aconteixement excepcional per a tot, provoca la primera separació significativa des del naixement del fill amb la mare, canvia els costums de l'infant, reorgantiza la vida dels familiars i inicia la construcció de nous vincles entre els futurs companys d'aula i les educadores. A més a més, és un canvi molt gros en la vida de l'infant, ja que amplia la seua percepció del món, li crea la necessitat d'orientar-se en nous espais, tant com la creació d'una nova organització de la seua pròpia vida.

Així, després de fer una petita introducció sobre aquest procés, anem a reflexió sobre aquesta adaptació inicial a fil d'unes preguntes.

“Perquè és un dels moments crucials i estratègics?” Com ja he dit, és un període on el nen crea moltes coses noves, com nous vincles i l'adaptació de nous espais. A més a més, provoca la primera separació a gran grau amb la seua mare, el seu principal vincle. Tot això, al final del procés, provocarà la creació d'una nova organització en la seua vida des de el primer dia.

“Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?” Tant per al fill com per la mare, aquesta separació pot provocar un gran dol. No sols es pot sentir mal el nen, al trobar-se en un lloc desconegut sense el seu vincle de confiança, sinó que la mare també estranya la presència del seu fill. Tractar de crear nous vincles i d'adaptar-se a nous espais, fa que el nen utilitzi totes les seves energies per tal d'acomodar-se a aquest, o en el cas del mes caparruts, intenten no quedar-se en llocs desconeguts.

“ Podem establir regles de funcionament per a aquest període?” Per el període d'adaptació ja existeixen una sèrie de regles respecte als pares, com són les hores d'arribada i recollida, o l'impediment del pas a l'aula quan la mestra ho digui, o quan el nen estigui plorant. Tot això, crea un vincle amb les educadores i pares que ha de ser acceptat, ja que sense regles, sense una petita instrucció sobre com ajudar al nen a avançar a aquest procés no seria possible.

“Què és allò que no hauríem de fer mai?” Com a mestra, mai hauria de perdre els nervis, tant amb els nens com amb els pares. En quant al nens, hi ha situacions, sobretot en el període en que molt de nens es posin a plorar, mai hauria de perdre el nervis, hauria de controlar la situació. Respecte al pares, n'hi haurà molts que estiguin preocupats per els seus fills, que tal vegada no acceptin la meua estratègia per als meus alumnes, i per molt que es desesperin, tindre que com ja que dit, controlar els nervis. Crec que és el punt principal que una mestra, en aquesta període, ha de controlar, ja que des de el primer curs fins que acabin el cicle, sirà la que es veurà les cares dia a dia amb els filles i pares. La mestra ha de ser la que crei un vincle gran amb la família i el nen.

 

 

 

 

 

Per altra part, també crec que una mestra mai ha de forçar a una mare a deixar el nen, sinó poc a poc convenser-la de que ho ha de deixar.

 

Finalment, cal dir que el període d'adaptació és una part fundamental per el nen, i que hem d'estar preparades com a futures Mestres, per poder aconseguir-lo correctament.