Les emocions primàries

Sempre m'ha costat expressar les meves emocions a nivell escrit, diferenciar entre sentiment i emoció, cercar com anomenar l'emoció que sent... Ara bé, és quant toca aprendre.

Per a mi les emocions primàries crec que són l'amor, ja que és el principal que ens fa moure'ns a sentir altres emocions; la curiositat, que crec que és aquella que ens fa investigar; l'alegria, ja que pens que després de l'amor és l'emoció més fonamental; i finalment, la tristor, ja que si hi ha alegria, té que haver-hi tristor, per complementar-la.

Segons el capítol “L'alquímia de les emocions”, diu que les emocions primàries són aquelles que tenim des de que naixem i que tenen com a objectiu preservar l'espècie.

En les estratègies d'intervenció educativa es presenten cinc emocions naturals: l'amor, la por, la ràbia, la tristor i l'alegria.

Per acollir totes aquestes emocions i donar-les resposta, s'han aportat unes idees clau a propòsit de cadascuna d'elles que poden servir per a la intervenció, ajudant-nos a reflexionar sobre quals poden ser les actituds que hi ha que adoptar com a mediadors, segons cada cas i situació creada.

Respecte a l'amor, l'alquímia parla de que la qüestió d'aquest sentiment és com vèncer l'aïllament, de què manera aconseguir la unió, de què manera transcendir la pròpia vida individual i arribar l'equilibri.

 

En quant a la por, el capítol parla d'aquesta emoció com una natural que ens serveix per poder posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, per protegir-nos i garantir el benestar físic i psíquic de l'organisme. Per tant, els nens sense por donen molta por, ja que no veuen els perills.

 

 

La ira és una emoció que ha de ser tolerada per els demés. Si la ira no s'expressa pot resultat difícil, en ocasions, controlar-la. El nen no pot aprendre a dominar els seus impulsos agressius a menys que els pugui experimentar. Per als nens és bàsic saber el límit de la seua força i de les seus capacitats destructives i defensives. És una resposta primitiva i natural.

 

Per parlar de la tristor, vaig a destacar l'expressió d'aquesta segons l'alquímia. Moltes vegades preferim silenciar o ocultar els sentiments dolorosos per seguir amb el nostre ritme actual. La nostra societat sol demandar la resolució ràpida dels estats de tristor, per tornar a la normalitat lo més abans millor. Però la lentitud que suposa aquest estat xoca amb el nivell de producció i activitat que ens exigeixen socialment. La melancolia sorgeix precisament quan no ens permitim elaborar moltes de les penes que tenim. Socialment es valora que no ens deixem abastir per la tristor. No expressar o no admetre allò que sentim ens condueix a tenir una actitud tensa davant la vida i a protegir-nos de les relacions o les experiències que ens podrien portar a sofrir. Però no podem oblidar-nos que l'alegria y la tristor són les dos cares d'una mateixa moneda i que, per tant, si volem disminuir les probabilitats de estar tristos, ens negam la possibilitat de estar alegres.

 

Per acabar, respecte a l'alegria, com a emoció natural, es produeix com a reacció del nostre organisme davant un aconteciment intern o extern que la provoca i comporta un benestar físic o psicològic. La manifestació de l'alegria més evident externament és el somriure o la rialla.

 

Una vegada acabat la reflexió de les emocions primàries, he de dir que entenc que totes i cadascuna d'aquestes 5 emocions són fonamentals per a l'ésser humà, i especialment el saber expressar-les i controlar-les.

Una nova assignatura, noves emocions...

A segon curs de carrera, tornem a presentar-nos, però aquesta vegada un poc més personal, reflexionat sobre les nostres emocions.

Fa un any, vam fer una breu presentació, en la qual teníem que parlar de perquè vam agafar aquesta carrera, ara encara estic més convençuda de què vaig agafar la carrera adequada i perquè la vaig agafar. Des de ben petita, m'ha agradat jugar a mestres, tenia tanta imaginació relacionada amb l'aprenentatge que realitzava exàmens per al meus cosins, activitats, les llistes per passar llista... qualsevol cosa que necessitàssem a un aula. Més tard, quan ja començava a ser més gran, també hem vaig adonar que m'agradaven els nens, els petits, i que continuava amb la meva vocació per ensenyar. Així doncs, ho tenia clar, volia estudiar Educació Infantil. Començar els estudis va ser una experiència molt bona, plena de nervis, per el començament i amb unes ganes impressionats plenes de motivació per aprendre i curiositat per el contingut.

Ara be, parlaré de la nova assignatura a la que ens afrontam, “Desenvolupament i Educació Sociemocional en la Primera Infància”. Al començament de la classe, estava un poc nerviosa, ja que no coneixíem al professor, no sabíem com seria, ni com seria la seva metodologia. Deixant de banda els nervis més que res per l'avaluació final, he de dir que em sentia molt curiosa, i cada vegada més, cada volta que el professor anava explicant de què aniria la classe. Sempre m'ha cridat l'atenció molt el tema de les emocions, sobretot el fet de com expressar-les i interpretar-les, i més en la nostra futura professió amb els més petits.

Respecte al quadre de les emocions, hem col·locaria a l'emoció d'alegria. Aquesta curiositat em fa tenir ganes d'aprendre, de descobrir nous conceptes i em condueix a superar-me en aquesta nova assignatura i semestre, i en un futur com a mestra.