La família

En aquesta activitat, ens toca parlar de la família. Així doncs, anem a començar fent una definició pròpia de família. La meva definició és aquesta: “ Una família és el conjunt d'una, dos o més persones localitzades en el microsistema d'una persona. Són les encarregades de mantenir-se entre ells, i satisfer les necessitats bàsiques de cada individuu del grup. "

 

Després de realitzar la nostra pròpia definició en grups de 3 van realitzar un altra, aportant un poc de cada definició. L'activitat en grup va ser molt enriquidora, perquè ens van ajudar unes a les altres donant cadascuna les seves aportacions. Així ens va sortir aquesta: “És un conjunt de persones en el que cada un té un rol i una funció determinada, que estableixen un vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport i satisfan les seves necessitats bàsiques.”

Ara bé, una vegada consultada tota la informació donada per el professor, he pogut entendre un poc més la família, i una altra forma de definir-la. Hem de tenir clar, que hi ha molts tipus de família, i que no totes segueixen el mateix conjunt de persones. També hem de saber les necessitats bàsiques que una família ha de satisfer, i els estils de comportaments dels pares. Ara és quan toca definir una altra vegada la meua definició.

"Una família és la institució socialitzadora més important, que forma el conjunt d'una o més persones localitzades en el microsistema d'una persona, que estableixen vincles, comparteixen un espai, amb un sentiment de pertinença que crea una identitat. Són les encarregades de mantenir-se entre ells, i satisfer les necessitats bàsiques (recolzament, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives) de cada individuu del grup. Els estils de comportament dels pares poden ser autoritaris, democràtics i permissius. ”

Gràcies a la nova informació, he pogut fer una definició completa, satisfent tots els tipus de família que existeixen, siguin més o menys comuns en la nostra societat.

Conèixer l'origen de les emocions

Una vegada vist aquest documental, i coneguts en gran part l'origen de les emocions, és hora de fer una petita reflexió sobre aquest.

En primer lloc, allò que he trobat molt interessant i fet que ja coneixia, ha estat que cada nen té el seu temperament i caràcter, així doncs, cada nen tindrà una resposta diferents, malgrat rebi un mateix estímul. Cap nen és igual, i ningú nen es comportarà de la mateixa manera. També, m'ha cridat l'atenció els tipus de llants. Em pareix sorprendent com la mare és capaç de reconèixer els llants dels seus fills, i a més a més, que els nens tinguin la capacitat de realitzat diferents tipus de llants depenent les seues necessitats.

Una de les característiques més emotives de les persones, és el somriure, i és molt especial veure com els bebès, a partir del mes aproximadament són capaços de mostrar-nos un somriure. Aquest primer contacte dels pares amb els seus fills que mostren el somriure, és fonamental per al desenvolupament emocional del nen.

Un dels aspectes que he trobat més interessants, ha set el reconeixement de les emocions de la mare i de les dones desconegudes, abans que els dels pares i els dels altres desconeguts. En una part, ja em pareix increïble, ja que jo pensava que els nens només reconeixien el to de veu, i no es fixaven en la cara, i ara encara em sorprenc més que reconeguin abans les dones que els homes. Ara bé és cert, que com vam parlar a classe, això es deu a l'expressió més expressiva de les dones respecte als homes.

Un part del documental molt interessant també, ha estat el fet de que els nens, al voltant dels 10 mesos, ja són capaços de cercar consell en la cara de la mare. És impressionant com el bebè, amb tan sols mirar la cara de la mare, sap si ha de fer això o no fer-ho.

Al voltant dels 24 mesos, als 2 anys, ja comencen a prendre consciencia de si mateixos. Són capaços de reconèixer-se en el mirall. La sensació de vergonya apareix també quan són conscients de si mateixos. A més a més, la vergonya depèn del caràcter del nen.

Deixant de banda les emocions, una part què pot ser pròpia de discussió és quan es parla d'una edat concreta. Cada nen és un món, i es cert que un nen desenvoluparà la seua capacitat cognitiva més tard o més prompte, però mai en una edat concreta, sempre ho mantindrem com en un número aproximat, tenint en compte que pot haver-hi un límit d'error d'uns quants mesos.

En general, com a futures mestres, i més endavant futures mares, aquest documental és molt emotiu. Veure com les emocions, cosa que als adults ho controlem, o ho solem controlar, adequadament, es van desenvolupant en els bebès és sorprenent. 

 

 

Estratègies educatives dins les emocions

Una vegada ja reflexionades quines són les emocions primàries, al capítol de l'alquímia, trobam diferents estratègies educatives. Anirem emoció a emoció, parlant de les estratègies que consider més significatives.

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.”, “Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.” i, “Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.”, són tres estràtegies que consider important respecte a l'amor. Dos dels aspectes fonamentals de l'amor són afecte i els vincles afectius. És molt important, ja que és necessari establir vincles afectius per poder educar. Per altra part, és clar que tots els esser humans tenim el dret d'amar i ser amats. I finalment, i no com menys important, el fet de sentir-se amat, és imprescindible per poder amar-te a tu mateix.

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obternet de él ventajas o poder.”, “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos.”, i “Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.” Aquestes estratègies són entorn la por. La por, com ja vam dir en altra entrada, és una emoció natural, i tothom té por a alguna cosa. Hem d'ajudar a reconèixer les por, i després expressar-les, per finalment poder regular-les. La por no ha d'amagar-se, sinó que ha de ser una emoció natural que ens ajudi a conèixer els nostres límits.

“Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.”, “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.” i “Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos”. Aquestes estratègies són propies de la ira. Per tractar la ira, haurem de seguir com un procés, especificat en aquestes 3 estratègies. És molt important expressar aquesta ira, per ta de no arribar a cultivar agressivitat.

 

“Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.”, Si nos permitímos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podemos comenzar de nuevo”, i “Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida”. Aquestes estratègies són como una evolució de la tristor, un procés del qual hem de seguir, un procés que hem d'acceptar. Per molt que amaguem la tristor, no arribarem a ser feliços.

“Reír con los niños es muy sano. Ellos son los primeros en ver la gracia de determinadas situaciones y permitirse licencias que los adultos hemos perdido. Los adultos que compartimos la vida con los niños deberíamos procurar aprender de ellos, más que cortar por sistema esta expresión.”, "Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.”, i “Poder reírse de uno mismo, es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.” Aquestes estratègies de l'alegria són fonamentals per poder conviure amb la alegria adequadament, aprofitant-la al màxim. També he de destacar, que hi ha que saber regular aquesta emoció en el moment adequat. És clar que l'alegria és un de les millors emocions, però hem de saber quan si i quan no expressar-la.

Fer aquesta activitat ha set molt enriquidora, ja que he après noves estratègies per posar en pràctica l'expressió de les emocions bàsiques, que dia a dia ens podem trobar, tant a un aula, com a una situació quotidiana.

Què és una emoció?

A l'hora de formular la definició d'emoció em vaig quedar parada i em vaig dir: “sé que és però no se explicar-ho”. Llavors, vaig començar a esquematitzar l'emoció, què característiques té, la diferència entre sentiment i emoció, i com es produeix. Així doncs, vaig començar a redactar-la: “L'emoció és la manifestació d'un estat cognitiu que provoquen diferents fets o situacions en un moment determinat”.

 

A la primera classe de “Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància.” el mestre ens va anar dient característiques sobre l'emoció. Un aspecte fonamental que m'ajudà a redactar la definició fou que l'emoció era temporal, a diferència dels sentiments que són “més llargs”. Aquesta característica fou clau per entendre què era una emoció.

Per altra part, les emocions sorgeixen a causa d'algun fet que ens provoca manifestar una acció, en aquest cas l'emoció.

Al finalitzar la nostra definició a classe, vam posar en comú totes aquestes, i vam veure que vam coincidir en els aspectes més diferenciats de les emocions. A partir d'això, vam realitzar una definició en comú: “És un estat d'ànim intens, canviant i temporal, provocat per un estímul intern o extern que te significació per a l'individu i provoca una reacció fictícia o real, somatitzada física o psíquicament.”.

Després de realitzar la definició en conjunt, vaig entendre que les emocions es poden manifestar tant psíquicament o físicament, és a dir, l'emoció la podem manifestar tant a través de la cara, fent-la visualitzant per tothom, o a la boca per nosaltres mateixos, com quan em passa a mi amb la ira.

Redactar una pròpia definició d'emoció, ens ha ajudat per entendre personalment i millor què és una emoció, i així a poc a poc aprendre a controlar-les.