Com hauria de ser l'escola?

“Com hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

 

1. Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida (el perquè es fa necessària)

2. Objectius (quines necessitats volem cobrir)

3. Models i motivacions (quin model sustenta l'escola)”

Bé, aquestes són les preguntes que ens vam trobar al començar la classe. És una de les preguntes, que mai ens feim. Si que ens preguntam, què és l'escola, què té de bona, què te de dolenta, però... COM HAURIA DE SER L'ESCOLA?

Primerament l'escola és necessària perquè en primer lloc, educa, fa que el nen arribi a ser una persona correcta; també, al ser un agent socialitzador, és la que s'encarrega d'ajudar a establir relacions entre els infants; educa en tots els àmbits; i a més a més, redueix les diferències i desigualtats entre els infants.

L'escola sustentaria un model inclusiu, que acceptes a tots tipus de nens i nenes que ens puguem trobar. A més a més, hauria de ser capaç de flexibilitzar tots els continguts i objectius, per tal de que tothom fos capaç d'assolir-los.

Els objectius d'aquesta haurien de ser:

-Conèixer-se a un mateix.

-Desenvolupar totes les potencionalitats dels infants.

-Interpretar les emocions.

-Expressar correctament les emocions.

-Regular les emocions.

Aquestos objectius anirien molts relacionats amb la part emocional del nen, què és una de les més importants a nivell sociemocional.

Després de respondre aquestes preguntes individualment, ens vam ajuntar en grup, i vam veure que havíem posat les mateixes coses, ja que totes cercaven una escola inclusiva. Més tard, vam fer una reflexió grupal, i vam arribar a la conclusió, que abans l'origen de l'escola era per termes assistencial, fins que anat evolucionant fins que la societat ho ha transformat en un model més educatiu.

A continuació, afegeix un quadre on podem veure l'evolució de la història de l'escola.

Per finalitzar, vull destacar que molts hauríem de proposar-nos la pregunta “Com hauria de ser l'escola” observant la societat en la que ens trobam, per tal de fer-la un poc més inclusiva depenent el lloc, el moment i amb les relacions que ens trobem.

"Un lugar donde quedarse"

Fa dues sessions, vam dedicar-la les dues hora de classe a veure una pel·lícula: “Un lugar donde quedarse”. Parla d'una parella que estan esperant un bebè, i van viatjant cercant un tipus de família ideal per ells seguir.

 

Aquesta va ser molt fàcil de veure, d'entendre i a d'interpretar. Ara bé, per concretar vaig a reflexionar un poc sobre tot allò que hem vist a la pel·lícula.

En primer lloc, hem de dir que la parella mostra ser una parella insegura, però mitjançant el desenvolupament de l'argument va canviant. A més a més, mostren una gran vincle d'unió. Sempre es troben junts. He de dir, que l'objectiu principal de la parella durant tota la pel·lícula serà cercar un tipus de família que els correspongui.

També, ens mostra diferents tipologies de família, això si, augmentant molt els estereotips. Ho podem veure amb l'antiga cap de la dona protagonista, que té una família d'un nen i una nena. Aquesta dona no amaga cap pensament cap als fills. Per altra banda, tenim una família nombrosa, els antics amics de la parella, que tenen nens i nens de diferents lloc del món. Són el que podríem anomenar una família ideal. I per acabar, tenim la germana de l'home, la qual és molt liberal, i té un altra manera d'educar al seus fills respecte a la que podem veure generalment. Com una anècdota molt cridanera seria que no pot agafar cap cochito per dur als seus fills, ella defensa que han d'anar en braços per estar completament relacionats amb ells.

La dona, que no té pares, té una gran pot a enfrentar-se a la mort d'aquestos, mostra una gran inseguretat. Ja que no té suport familiar, aquest és un gran punt per el qual cerca una família de suport aliena. Fins que la dona no supera la mort dels pares, no troba el seu lloc, la fora de viure. Això ho podem veure, al final de la pel·lícula, quan va al seu lloc de referència.

Per acabar, he de dir que el costós viatge ha funcionat, ja que han arribat a saber quin tipus de família volem, i aquest és el que sempre han tingut davant, el seu propi.

MUSICAL, el començament...

Avui començam a redactar les entrades relaciones amb el Musical. Sí, he dit Musical. Les meues companyes i jo, estem realitzant un Musical, per representar a final de maig/finals de juny, per a nens i nenes d'Educació Infantil, per l'assignatura La Representació Escènica en l'Escola Infantil.

Les entrades aniran explicant poc a poc com va evolucionat el desenvolupament del diàleg i del vestuari. Així doncs, comencen.

Els primers dies de classe, vam començar a redactar de què aniria el musical, és a dir a fer un petit guió principal de la representació. Després de pensar, escriure, esborrar, tornar a escriure...vam acabar decidint la nostra obra: “L'amic inesperat”.

“L'amic inesperat” tracta sobre 4 animals que viuen al zoo, el lleó, la zebra, Pitu el micu, l'elefant i la caçadora. Aquestos animals, estan tristos perquè volem tornar a casa, la selva, i així decideixen escapar. Però, al escapar del zoo, es trobaran una sorpresa... una caçadora anirà darrere d'ells...

Després de donar una breu introducció sobre la obra, anem a mostrar el desenvolupament del vestuari.

 

En aquestes fotos, podem veure com la meua companya, na Rocio, i jo, estem fent la màscara de l'elefant. Van inflar un globus i el van forrar de paper de periòdic i cola, per tal de que es quedés dur. Ha estat un treball costós ja que per tal de que quedes dur, vam tenir que posar moltes capes, i les orelles, al ser de cartró es remullaven molt, i ho van tenir que fer en més d'un dia, per tal de que no es estropelles el cartró. Però al final, ha quedat molt bé.

A part de la màscara de l'elefant, també vam començar a fer la de la zebra. Aquesta ens va resultar molt difícil, ja que no acabaven de veure la forma de zebra, i no ens agradava gens. Encara està en procés, però esperen que amb color i detalls, quedi millor. A continuació, os mostro una foto de na Nuria i jo fent el cap de la zebra.

 

 

En aquestos següents dies, a més de la zebra i l'elefant, també vam començar a fer la gorra del guarda, amb la mateixa forma que la de l'elefant, com podem veure a la següent foto, i a més a més, podrem veure com començ a pintar la base de lo que serà la gàbia del zoo.

 

He de dir, que malgrat que les classes de plàstica són molt més costoses, són molt divertides i entretingudes. Podem veure com ens coordinam per treballar moltes coses entre totes, i a més resultat molt gratificant veure com queda el nostre treball després de tants dies de treball.

Ara bé, deixant de banda la part plàstica, anem a introduir un poc la part musical. He de dir, que ja tenim el diàleg i les cançons fetes, però no vaig a desvelar les cançons. Vull que sigui sorpresa. Només avançaré que hi ha 2 tipus de cançons, una inventada a guitarra i dues versionades. La veritat és que com a amant de la música, la part de versionar cançons m'ha agradat molt, ja que he tingut molta confiança amb això

Per avui, ja no hi ha més avanços... En la pròxima entrada, podrem veure vestuari nou, i part del decorat.