Final d'una assignatura, noves conclusions.

Una vegada acabada l'assignatura, fetes totes les reflexions, és quan tenim tots els conceptes previs i nous relacionats, ben entesos i concretats.

Al començament de l'assignatura anava amb moltes ganes d'aprendre, ja que com vaig dir al principi, és una assignatura molt enriquidora i interessant. També he de dir, que anava amb por de com anava a ser, si els conceptes anaven a ser molt difícils i si acabaria d'entendre tot allò que va relacionat amb les emocions dels nens.

Respecte al progrés de l'assignatura, ha anat creixent cada vegada més enriquidora. Hem partit de les emocions bàsiques que tenim tothom, fins arribar a saber quan un nen comença a expressar-les des de que neix, com vam veure en un documental sobre els nadons, i a més hem seguit amb el desenvolupament afectiu i social dels infants. També, hem aprés millor tots els vincles que té un infant, per què són importants i com fer-los més grans. Hem conegut la família, les necessitat bàsiques que ha de complir, i tots el tipus de família que existeixen. Hem aprés a saber que tots els tipus de família han de ser acceptats, i a no rebutjar un per ser diferent al tradicional. A més a més, i com a punt important en el nostre futur treball, hem aprés com actuar com a mestra. Hem arribat a entendre la importància de mantenir un gran vincle a l'escola tant mestra-alumne, com mestra-família. I per acabar, també hem aprés a elaborar una entrevista prèvia amb el pares, cas que en trobarem més endavant en el nostre treball.

Personalment, respecte a l'entrevista, el fet de realitzar la pràctica a l'aula m'ha satisfet molt, i m'ha agradat molt l'experiència. Posar-me en el paper d'una mestra, m'ha fet tenir encara més ganes d'arribar al meu objectiu de mestra.

Per acabar, he de dir que respecte als objectius que tenia proposats davant aquesta assignatura les he assolits, a més d'haver adquirit nous que mai m'havia proposat. He aprés a entendre teòricament les emocions del nens i com podem arribar a expressar, i la importància de deixar expressar-les.

Aques assignatura m'ha enriquit molt, i esper que en un futur, gràcies a tot allò aprés pugui arribar a ser una bona mestra, i posar en pràctica tot allò aprés.

 

 

El període d'adaptació. Un repte per a tots.

Continuem amb el període d'adaptació, i així anem a explicar un poc a que ens enfrontem. Aquest es tracta d'un aconteixement excepcional per a tot, provoca la primera separació significativa des del naixement del fill amb la mare, canvia els costums de l'infant, reorgantiza la vida dels familiars i inicia la construcció de nous vincles entre els futurs companys d'aula i les educadores. A més a més, és un canvi molt gros en la vida de l'infant, ja que amplia la seua percepció del món, li crea la necessitat d'orientar-se en nous espais, tant com la creació d'una nova organització de la seua pròpia vida.

Així, després de fer una petita introducció sobre aquest procés, anem a reflexió sobre aquesta adaptació inicial a fil d'unes preguntes.

“Perquè és un dels moments crucials i estratègics?” Com ja he dit, és un període on el nen crea moltes coses noves, com nous vincles i l'adaptació de nous espais. A més a més, provoca la primera separació a gran grau amb la seua mare, el seu principal vincle. Tot això, al final del procés, provocarà la creació d'una nova organització en la seua vida des de el primer dia.

“Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?” Tant per al fill com per la mare, aquesta separació pot provocar un gran dol. No sols es pot sentir mal el nen, al trobar-se en un lloc desconegut sense el seu vincle de confiança, sinó que la mare també estranya la presència del seu fill. Tractar de crear nous vincles i d'adaptar-se a nous espais, fa que el nen utilitzi totes les seves energies per tal d'acomodar-se a aquest, o en el cas del mes caparruts, intenten no quedar-se en llocs desconeguts.

“ Podem establir regles de funcionament per a aquest període?” Per el període d'adaptació ja existeixen una sèrie de regles respecte als pares, com són les hores d'arribada i recollida, o l'impediment del pas a l'aula quan la mestra ho digui, o quan el nen estigui plorant. Tot això, crea un vincle amb les educadores i pares que ha de ser acceptat, ja que sense regles, sense una petita instrucció sobre com ajudar al nen a avançar a aquest procés no seria possible.

“Què és allò que no hauríem de fer mai?” Com a mestra, mai hauria de perdre els nervis, tant amb els nens com amb els pares. En quant al nens, hi ha situacions, sobretot en el període en que molt de nens es posin a plorar, mai hauria de perdre el nervis, hauria de controlar la situació. Respecte al pares, n'hi haurà molts que estiguin preocupats per els seus fills, que tal vegada no acceptin la meua estratègia per als meus alumnes, i per molt que es desesperin, tindre que com ja que dit, controlar els nervis. Crec que és el punt principal que una mestra, en aquesta període, ha de controlar, ja que des de el primer curs fins que acabin el cicle, sirà la que es veurà les cares dia a dia amb els filles i pares. La mestra ha de ser la que crei un vincle gran amb la família i el nen.

 

 

 

 

 

Per altra part, també crec que una mestra mai ha de forçar a una mare a deixar el nen, sinó poc a poc convenser-la de que ho ha de deixar.

 

Finalment, cal dir que el període d'adaptació és una part fundamental per el nen, i que hem d'estar preparades com a futures Mestres, per poder aconseguir-lo correctament.

Continuem amb el Musical...

Tornam amb la segona entrada del musical. Aquesta serà molt visual. Anem ja molt avançades amb el musical, tant en vestuari, escenari i el diàleg. Ara us mostrarem com han anat variant els vestuaris dels nostres animals.

Aquí podem veure com ha quedat el nostre elefant.

I aquí, tenim el procés de pintar la nostra zebra.

El nostre mico ha estat dels més fàcils, un altre mètode per fer el vestuari.

Ara per acabar, us mostro alguns materials per a l'escenari, com l'escopeta del caçador, la televisió de la casa del caçador i algun arbre...

 

 

L'educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

En aquestes darreres sessions hem parlat del procés d'adaptació. Com funciona, quins aspectes representa, com ha de seguir-se, etc. En aquest procés, intervenen tant el nen com la família, i així doncs, aquesta activitat ens proposa un cas pràctic d'una mare i una mestra, el qual veurem ara.

En primer lloc, vaig a parla d'allò que ens expressa el text. La veritat en que es transmet molta inseguretat. La mare deixa clar que el seu fill ja hi està adaptat, però que significa estar adaptat, que no plora? L'adaptació no representa no plorar. Per altra part, respecte a la mestra, crec que es centra molt en acabar el procés com a obligació, i en cas de que un nen estigui lo suficientment adaptat, i pugui estar més hores a l'aula, no crec que sigui negatiu. No tenim perquè terminar el procés sempre, cada nen necessita un temps i unes condicions, i si un nen s'adapta ràpidament, i el nen es veu motivat de estar més hores a l'aula, ho hem de permetre.

Per altra part, anem a posar un cas pràctic de com actuaríem nosaltres com a futures docents en un cas com aquest. Personalment, en primer lloc, m'informaria del cas de la mare, el possible perquè de deixar al nen en temps complet a l'aula, pot haver-hi facors que imposibiliten a la mare a realitzar el temps d'adaptació. Una volta informada actuarem segons els factors que hem obtengut. A l'hora de citar a la mare, la informarem sobre què representa el procés d'adaptació. Li direm que acabar el procés, augmentarà els vincles amb els seus companys i amb la mestra. I a més a més, podrem veure a temps complet si és sent segur a l'aula o no.

Després de presentar tots el objectius i avantatges del procés, inclourem les factors de la mare. Molts de casos que ocorren als processos d'adaptació són els treballs. Moltes mares tenen dificultats per portar al nen a diverses hores en aquests procés. Així doncs, amb el cas del text, posarem un dia de prova al nen per veure si realment, com diu la mare, està adaptat, sempre informant prèviament a l'equip directiu. En cas de que el nen no estiguis adaptat, haurem de continuar amb el procés inicial, i intentar que la mare faci un esforç per dur al nen a les hores corresponents, intentant adaptar els seus horaris amb els nostres.