Avui
començam a analitzar l'assignatura de Psicologia de l'educació
tema a tema. Abans
de començar l'assignatura no sabia ben be allò que estudiaríem
relacionat amb l'Educació Infantil, ja que jo pensava que la
psicologia només estudiava la ment de l'ésser
humà.
He
de dir que aquest tema es principalment introductori, i així
començam amb la conceptualització: “Alguns teòrics diuen que
seria la aplicació del principis de la psicologia per donar
solucions de problemes educatius. També serveix per planificar les
nostres estratègies disciplinàries en el procés
d'ensenyament-aprenentatge.” Una volta la mestra va dictar aquestes
paraules, va ser doncs quan vaig començar a entendre de què aniria
l'assignatura i com aplicar-ho.
Gràcies
a aquest primer tema he començat a conèixer aquells objectius que
segueix la psicologia, com la de proporcionar els models explicatius
dels processos de canvi, contribuir a la planificació de situacions
educatives eficaces o ajudar a la resolució de problemes educatius
concrets.
A
més a més, aquesta tècnica de psicologia educativa vaig pensar que
era recent, una nova aplicació per modificar les conductes, però
he aprés que té un origen, i des de fa molt de temps ja s'utilitza.
Segons la perspectiva històrica, hem donat diferents psicòlegs com
en William James, des de
1890, G. Stanley Hall(1844-1924), Alfred Binet (1857-1911)
que fou l'inventor d'una escala
mètrica d'intel·ligència (test
de Binet) principalment per
infants, Thorndike (1874-1949)
que fou el primer autor que va cercar estratègies perquè funcionés
correctament l'escola, i Edouard Caparede (1873-1940) entre
altres, que fou un dels qui fomentà l'aprenentatge significatiu i
fou entusiasta de la renovació pedagògica i organitzà els
seminaris de psicologia pedagògica.
Per
anar acabant, cal dir que la psicologia es va estabilitzar gracies a
l'aportació d'instruments que facilitaren el treball als docents.
Més tard, encara es continuava afegint noves formes, nous canvis, i
es clar, que cadascun es basarà en allò que ell cregui.
A
classe, hem parlat a més del conductisme, que modifica la conducta
humana, una de les primeres teories que demostraven resultats, i que
s'encarregaven d'estudiar aspectes com valorar la conducta en el punt
de partida. A conseqüència d'això, va sorgir l'orientació
cognitiva, que va néixer com a contraposició a les teories
conductisme. Aquestes deien que no es podia fer una explicació tan
simple de la conducta humana. A més d'aquestes dues també sorgiren
l'orientació ecològica i l'orientació psicosocial.
Doncs
personalment, l'idea bàsica seria saber un poc de tot, perquè mai
s'arriba a saber què es millor i que no, i allò ideal seria posar
en pràctica qualsevol, dependent la situació en la que ens trobem.
Es a dir, saber no ocupa lloc.
Ja
acabada amb l'introducció de la psicologia, he de dir, que esper
molt d'aquesta assignatura. Portem poc de teoria, en relació a
l'assignatura i cada dia em sorprenc més. Aquesta assignatura és
essencial per entendre al nen i fer tot lo possible guiar-lo d'una
forma correcta.
