Les teories de l'aprenentatge i la seua implicació en el currículum actual: els processos d'aprenentatge. Part 1: Conductistes

Per començar amb les teories de l'aprenentatge anem a definir lo que és l'aprenentatge. L'aprenentatge el definim com el canvi més o menys permanent de la conducta que es produeix com un resultat de la pràctica. Durant el darrer d'any de carrera, sempre hem estat parlant de l'aprenentatge, però mai l'haviem definit com un canvi de la conducta.

Com hem dit, l'aprenentatge és un canvi, i per que aquest ocorri hi ha diferents maneres de possar-ho en pràctica, d'una forma conductista o cognitiva. Dividirem en dues entrades aquest temari per tal de que sigui més amè.

En primer lloc, parlarem de les concepcions conductistes, de les quals parlarem del principis bàsics del condicionament, del condicionaments clàssic i operant, dels procediments per controlar i modificar la conducta i finalment de l'aprenentatge social o vicari.

Les concepcions conductistes van ser introduides per Watson al 1912, el qual diu que la ment és una tabula rasa on l'entorn va influint en la persona i va moderant la seua conducta. Així doncs, la conducta humana es modifica en termes d'estímul-resposta.

L'enfocament conductual ens ofereix quatre principis explicatius del processos que es donen en l'aprenentatge: la contigüitat, quan dos experiments s'experimenten junts, s'associen; el reforçament, quan aquesta resposta surt de l'associació feta i la reforçam continuament; la pràctica, per a què es donin les respostes; i el control de l'estímul, per tal de que sigui generador de certes conductes per obtenir resultats que nosaltres volem.

Una vegada introduït, anem a centrarnos en els principis bàsics del condicionament clàssic. Aquest el farem més ve esquemàtic, ja que utilitzarem el famós experiment d'en Paulov.

 

Mediant estímuls podem modificar la conducta i obtenir respostes psíquiques. Per tal d'aconseguir-lo hi ha 3 tècniques d'aquest condicionament.

La dessensibilització sistemàtica que consisteix en el dissenys de situacions que ens apropen a l'estímul que ens generi una resposta inadequada, per tal de reconvertir aquesta resposta en adaptativa; l'exposició imaginació on es crea una atmosfera amb estímuls que li afecten; i la exposició en viu, on exposa a la persona amb el seu temor. Aquesta darrera s'utilitza en un cas molt extrem.

Hem de dir que en l'àmbit educatiu aquest principi és limitat donat el tipus de resposta condicionada. Dintre el context escolar podrem trobar ansietat, fòbies escolars, etc...

En quant als principis del condicionament operant, Skinner afirmar que la conducta s'ha de modelar gradualment, que cal seleccionar els reforços que siguin efectius per cada nen en particular i que cal elegir el reforç d'acord amb la conducta que es vol fomentar, i per tant ha de ser proporcional a la dificultat de la conducta.

Per tal de modificar la conducta, trobam diferents fases d'aplicació:

1a Avaluació o anàlisi, on es detecta quina és la conducta que volem millorar, en quins moments es dona i des de quan té aquesta conducta.

2a Intervenció, mirarem quines tècniques funcionen millor en aquell cas, les aplicarem i analitzarem.

3a Seguiment, valoram si l'aplicació de les tècniques han servit perquè les respostes es mantenguin en el temps i si el nen es capaç de generalitzar-les.

Deixant de banda les diferents fases, vaig a centrar-me en els procediments per controlar i modificar la conducta. He de dir, que m'han sorprès molt, ja que són tècniques que hem viscut a l'aula quan érem petits, però mai havia pensat que això era una tècnica, sinó només una forma de controlar-los guiat per la mestra.

En aquestes ens trobem el reforç positiu, l'emmollament, l'encadenament, el sistema de direcció de conducta mitjançant el contacte, el sistema d'economia de fitxes, la sobrecorreció, el temps fora del reforçament, la tutoria d'un company i la supressió de reforços. Respecte al temps fora del reforçament es tracta d'un molt utilitzat, el qual molts de nosaltres alguna vegada l'hem passat, i ara entenc que ho hem sofrit malament, ja que per tal de fer-ho hi ha que seguir dues normes: que sigui una situació que ens agradi i que mai ha de ser més de 3 o 5 minuts als nens més petits. Altra procediment, que també es molt comú és la tutoria d'un company. A mi personalment, a l'escola hem possaven amb nens més charlatans i que és despistaven fàcilment, ja que jo hi era una bona nena.

Per acabar, introduirem un poc l'aprenentatge social o vicari. Un dels seus principis bàsics fou que si les conseqüències de la conducta de l'alumne són recompensats influiran en la repitició d'aquesta conducta en el futur, però si aquestes són experimentables com a desagradables la conducta tendrà menys probabilitat de tornar-se a repetir.

És a dir, en aquesta orientació i al contrari del que creien els conductistes més ortodoxes, creien que l'aprenentatge no es redueix a condicionaments i reforçaments produïts per un investigador o inductor, sinó que diuen que molts dels nostres aprenentatges es produeixen pel contacte amb l'entorn mitjançant l'observació i l'associació, com podem veure amb l'aprenentatge per observació d'en Bandura, amb els seus quatre processos o la teoria de Zinmmerman basant-se en les associacions de les influències personals.