Els factors psicològics implicats en l'aprenentatge.

Una vegada deixat de banda els diferents models d'aprenentatge, passem a un altre punt clau en aquest, els factors psicològics implicats en l'aprenentatge.

Aquest tema és un dels altres que mai t'havies parat a pensar, que depenent de cada factor podia determinar el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així doncs, crec que és una bona teoria que cal estudiar per poder utilitzar en un futur com a futur docent, o al menys tenir-la en compte.

Els factors psicològics es divideixen en dues parts: els processos cognitius i els processos afectius.

Començarem amb els factors psicològics i veurem pas a pas com poden influir en l'aprenentatge. En aquest primer procés ens trobem l'atenció, la memòria i la intel·ligència.

L'atenció és un procés que incrementa el grau de maduració i facilita l’entrada d’informació, així doncs trobem diferents factors que incideixen en l'atenció d'un nen, com seria els factors fisiològics, com el cansanci (un nen que esta cansat no prestarà la mateixa atenció que un descansat), el nivell de desenvolupament, la motivació i els interessos, i les diferències individuals.

Com a futura docent, crec que tots els factors són importants, però en el cas dels nostres futurs alumnes d'Educació Infantil, haurem de posar més èmfasi al factor de la motivació i els interessos, centrar l'aprenentatge guiat per allò que les agrada per tal de crear una motivació que consegueixi crear un aprenentatge per ells mateixos.

En quant a la memòria, sabem que els nostres futurs nens, no tenen una gran emmagatzemament i que depenent de les seus característiques i la informació donada, la podran emmagatzemar a curt o llarg plaç. Llavors, una bona forma de retindre-la seria utilitzar les estratègies per millorar la memòria.

-Implicar a l’alumne en el procés

-Focalitzar l’atenció en aspectes importants de l’aprenentatge

-Organitzar i estructura aquella informació adequadament

-Exercitar a l’aula la recuperació (Pregunta-li “que vam fer?”)

          -Fer que el nen sigui qui tomi el control per anar recuperant la informació

I finalment, respecte a les intel·ligències, pens que és molt relatiu. Quan vaig estudiar a psicologia en segon de batxillerat, ja ens vam apropar a les 8 intel·ligències de Gardner, i vaig aprendre que cada nen pot ser intel·ligent en un aspecte, i que no té perquè ser “bo” en tot. Així doncs, crec que hem de treure de cada nen allò que millor pugui fer per tal de desenvolupar-lo encara més, i que no es quedi estancat.

Deixant de banda els processos cognitius, passem als afectius, on trobem la personalitat i la motivació.

La personalitat de cada un és pròpia, cadascun té la seua forma de comportar-se, així doncs, hem aprés que a l'aula haurem de crear un ambient segur emocionalment, i un ambient que estigui adaptat per a tots els tipus de personalitats.

En quant a la motivació, ja sabem molt d'aquesta. Contínuament, en totes les assignatures parlem de que hi ha que donar importància a la motivació del nen, però realment sabíem que era la motivació? Ara sí.

Alguns autors, com Weiner han suggerit que allò que realment determina la motivació són les atribucions i la capacitat d'autoregulació cognitiva. Les atribucions o explicacions que el subjecte es fa a ell mateix dels seus èxits i fracassos o de la conducta dels altres desenvolupen un paper central.

La motivació d'un nen a l'aula depèn molt de la mestra. La mestra ha de saber, a través dels interessos del nens, crear un ensenyament-aprenentatge capaç de cridar l'atenció de cadascun i fer capaç que siguin ells mateixos els que tinguin d'iniciativa de voler aprendre.

Per acabar, i una volta explicat els processos, en veig envolta en una gran varietat de teoria que estic segura que em la trobaré a l'aula, i esper saber enfrontar-me a cadascun del diferents cassos que em pugui trobar en un futur.