Els models cognitius: L'adquisició de coneixements. Segona Part

Deixant de banda els models conductistes passarem als models cognitius. Alguns d'aquestos models ja els hem estudiat un poc l'any passat, com seria el model de Piaget (1896- 1980) y Vygostki a Desenvolupament Cognitiu a la Primera Infància.

 

Com ja hem estudiat, sabem que el model de Piaget es centra en la gènesi de la intel·ligència, a l'hora de destacar l'activitat del nen en l'adquicisió de coneixements sobre el factor del medi.

Les funcions d'aquest model es basaven en l'organització, basat en l'acord del pensament amb si mateix, i l'adaptació, que es podia produir a traves de l'assimilació o l'acomodament, recreant així un equilibri, per tal d'aconseguir una coordinació entre aquestos dos.

Com ja hem mencionat, l'adquició dels coneixements va sobre el factor del medi, doncs trobem 4 factors que intervenen en el procés de desenvolupament: la herència, l'expiència física amb els objectius , la transmissió social i l'equilibri.

Per altra part, tenim a en Vygostki. En Vygostki, ho entenia com una activitat entesa com a mediació a través de l'ús d'instruments o signes com el llenguatge, que permetien la regulació i la transformació del món extern i de la pròpia conducta. En canvi d'en Piaget, en Vygostki presentava 3 zones per explicar com es produia l'aprenentatge; la zona de desenvolupament actual ( on es trobem els coneixements del nen), la zona de desenvolupament potencial ( allò que pot arribar a fer ) i la zona de desenvolupament pròxim.

No em vaig a centrar en aquestos dos autors, ja que com he dit ho vam estudiar l'any passat, així que feta una petita recordació passarem als nous autors, que m'han cridat l'atenció i ens han oferit nova informació, en Ausubel i en Bruner.

Començarem amb en Ausubel. En Ausubel, deia que el material que es presenta al nen té significat per a ell i d'alguna manera el pot relacionar amb el que ja sap.

En Ausubel presenta dos tipus d'aprenentatge, el significatiu/memorístic, que seria aquell que ens diu com adquirim la informació, és a dir l'aprenentatge. Aquest estaria guiat per el mestre. I el receptiu/per descobriment, seria quina metodologia utilitzam per aconseguir l'ensenyament.

 

Per altra banda, en Bruner considerava l'aprenentatge con una categorització de conceptes. Deia que el nen interactuava amb la realitat organitzant els coneixements segons les seves pròpies categories, creant-ne de noves o modificant les existents.

Per acabar, he de dir, que com hem parlat a classe, tots els quatre autors parlen molt o poc de l'entorn, del propi coneixement del nen, que té que ser el per part qui crei el seu propi aprenentatge. Però hem de dir, que això no vol dir que no necessiti la guia d'una mestra.