Com hauria de ser l'escola?

“Com hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

 

1. Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida (el perquè es fa necessària)

2. Objectius (quines necessitats volem cobrir)

3. Models i motivacions (quin model sustenta l'escola)”

Bé, aquestes són les preguntes que ens vam trobar al començar la classe. És una de les preguntes, que mai ens feim. Si que ens preguntam, què és l'escola, què té de bona, què te de dolenta, però... COM HAURIA DE SER L'ESCOLA?

Primerament l'escola és necessària perquè en primer lloc, educa, fa que el nen arribi a ser una persona correcta; també, al ser un agent socialitzador, és la que s'encarrega d'ajudar a establir relacions entre els infants; educa en tots els àmbits; i a més a més, redueix les diferències i desigualtats entre els infants.

L'escola sustentaria un model inclusiu, que acceptes a tots tipus de nens i nenes que ens puguem trobar. A més a més, hauria de ser capaç de flexibilitzar tots els continguts i objectius, per tal de que tothom fos capaç d'assolir-los.

Els objectius d'aquesta haurien de ser:

-Conèixer-se a un mateix.

-Desenvolupar totes les potencionalitats dels infants.

-Interpretar les emocions.

-Expressar correctament les emocions.

-Regular les emocions.

Aquestos objectius anirien molts relacionats amb la part emocional del nen, què és una de les més importants a nivell sociemocional.

Després de respondre aquestes preguntes individualment, ens vam ajuntar en grup, i vam veure que havíem posat les mateixes coses, ja que totes cercaven una escola inclusiva. Més tard, vam fer una reflexió grupal, i vam arribar a la conclusió, que abans l'origen de l'escola era per termes assistencial, fins que anat evolucionant fins que la societat ho ha transformat en un model més educatiu.

A continuació, afegeix un quadre on podem veure l'evolució de la història de l'escola.

Per finalitzar, vull destacar que molts hauríem de proposar-nos la pregunta “Com hauria de ser l'escola” observant la societat en la que ens trobam, per tal de fer-la un poc més inclusiva depenent el lloc, el moment i amb les relacions que ens trobem.

"Un lugar donde quedarse"

Fa dues sessions, vam dedicar-la les dues hora de classe a veure una pel·lícula: “Un lugar donde quedarse”. Parla d'una parella que estan esperant un bebè, i van viatjant cercant un tipus de família ideal per ells seguir.

 

Aquesta va ser molt fàcil de veure, d'entendre i a d'interpretar. Ara bé, per concretar vaig a reflexionar un poc sobre tot allò que hem vist a la pel·lícula.

En primer lloc, hem de dir que la parella mostra ser una parella insegura, però mitjançant el desenvolupament de l'argument va canviant. A més a més, mostren una gran vincle d'unió. Sempre es troben junts. He de dir, que l'objectiu principal de la parella durant tota la pel·lícula serà cercar un tipus de família que els correspongui.

També, ens mostra diferents tipologies de família, això si, augmentant molt els estereotips. Ho podem veure amb l'antiga cap de la dona protagonista, que té una família d'un nen i una nena. Aquesta dona no amaga cap pensament cap als fills. Per altra banda, tenim una família nombrosa, els antics amics de la parella, que tenen nens i nens de diferents lloc del món. Són el que podríem anomenar una família ideal. I per acabar, tenim la germana de l'home, la qual és molt liberal, i té un altra manera d'educar al seus fills respecte a la que podem veure generalment. Com una anècdota molt cridanera seria que no pot agafar cap cochito per dur als seus fills, ella defensa que han d'anar en braços per estar completament relacionats amb ells.

La dona, que no té pares, té una gran pot a enfrentar-se a la mort d'aquestos, mostra una gran inseguretat. Ja que no té suport familiar, aquest és un gran punt per el qual cerca una família de suport aliena. Fins que la dona no supera la mort dels pares, no troba el seu lloc, la fora de viure. Això ho podem veure, al final de la pel·lícula, quan va al seu lloc de referència.

Per acabar, he de dir que el costós viatge ha funcionat, ja que han arribat a saber quin tipus de família volem, i aquest és el que sempre han tingut davant, el seu propi.

MUSICAL, el començament...

Avui començam a redactar les entrades relaciones amb el Musical. Sí, he dit Musical. Les meues companyes i jo, estem realitzant un Musical, per representar a final de maig/finals de juny, per a nens i nenes d'Educació Infantil, per l'assignatura La Representació Escènica en l'Escola Infantil.

Les entrades aniran explicant poc a poc com va evolucionat el desenvolupament del diàleg i del vestuari. Així doncs, comencen.

Els primers dies de classe, vam començar a redactar de què aniria el musical, és a dir a fer un petit guió principal de la representació. Després de pensar, escriure, esborrar, tornar a escriure...vam acabar decidint la nostra obra: “L'amic inesperat”.

“L'amic inesperat” tracta sobre 4 animals que viuen al zoo, el lleó, la zebra, Pitu el micu, l'elefant i la caçadora. Aquestos animals, estan tristos perquè volem tornar a casa, la selva, i així decideixen escapar. Però, al escapar del zoo, es trobaran una sorpresa... una caçadora anirà darrere d'ells...

Després de donar una breu introducció sobre la obra, anem a mostrar el desenvolupament del vestuari.

 

En aquestes fotos, podem veure com la meua companya, na Rocio, i jo, estem fent la màscara de l'elefant. Van inflar un globus i el van forrar de paper de periòdic i cola, per tal de que es quedés dur. Ha estat un treball costós ja que per tal de que quedes dur, vam tenir que posar moltes capes, i les orelles, al ser de cartró es remullaven molt, i ho van tenir que fer en més d'un dia, per tal de que no es estropelles el cartró. Però al final, ha quedat molt bé.

A part de la màscara de l'elefant, també vam començar a fer la de la zebra. Aquesta ens va resultar molt difícil, ja que no acabaven de veure la forma de zebra, i no ens agradava gens. Encara està en procés, però esperen que amb color i detalls, quedi millor. A continuació, os mostro una foto de na Nuria i jo fent el cap de la zebra.

 

 

En aquestos següents dies, a més de la zebra i l'elefant, també vam començar a fer la gorra del guarda, amb la mateixa forma que la de l'elefant, com podem veure a la següent foto, i a més a més, podrem veure com començ a pintar la base de lo que serà la gàbia del zoo.

 

He de dir, que malgrat que les classes de plàstica són molt més costoses, són molt divertides i entretingudes. Podem veure com ens coordinam per treballar moltes coses entre totes, i a més resultat molt gratificant veure com queda el nostre treball després de tants dies de treball.

Ara bé, deixant de banda la part plàstica, anem a introduir un poc la part musical. He de dir, que ja tenim el diàleg i les cançons fetes, però no vaig a desvelar les cançons. Vull que sigui sorpresa. Només avançaré que hi ha 2 tipus de cançons, una inventada a guitarra i dues versionades. La veritat és que com a amant de la música, la part de versionar cançons m'ha agradat molt, ja que he tingut molta confiança amb això

Per avui, ja no hi ha més avanços... En la pròxima entrada, podrem veure vestuari nou, i part del decorat.

La família

En aquesta activitat, ens toca parlar de la família. Així doncs, anem a començar fent una definició pròpia de família. La meva definició és aquesta: “ Una família és el conjunt d'una, dos o més persones localitzades en el microsistema d'una persona. Són les encarregades de mantenir-se entre ells, i satisfer les necessitats bàsiques de cada individuu del grup. "

 

Després de realitzar la nostra pròpia definició en grups de 3 van realitzar un altra, aportant un poc de cada definició. L'activitat en grup va ser molt enriquidora, perquè ens van ajudar unes a les altres donant cadascuna les seves aportacions. Així ens va sortir aquesta: “És un conjunt de persones en el que cada un té un rol i una funció determinada, que estableixen un vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport i satisfan les seves necessitats bàsiques.”

Ara bé, una vegada consultada tota la informació donada per el professor, he pogut entendre un poc més la família, i una altra forma de definir-la. Hem de tenir clar, que hi ha molts tipus de família, i que no totes segueixen el mateix conjunt de persones. També hem de saber les necessitats bàsiques que una família ha de satisfer, i els estils de comportaments dels pares. Ara és quan toca definir una altra vegada la meua definició.

"Una família és la institució socialitzadora més important, que forma el conjunt d'una o més persones localitzades en el microsistema d'una persona, que estableixen vincles, comparteixen un espai, amb un sentiment de pertinença que crea una identitat. Són les encarregades de mantenir-se entre ells, i satisfer les necessitats bàsiques (recolzament, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives) de cada individuu del grup. Els estils de comportament dels pares poden ser autoritaris, democràtics i permissius. ”

Gràcies a la nova informació, he pogut fer una definició completa, satisfent tots els tipus de família que existeixen, siguin més o menys comuns en la nostra societat.

Conèixer l'origen de les emocions

Una vegada vist aquest documental, i coneguts en gran part l'origen de les emocions, és hora de fer una petita reflexió sobre aquest.

En primer lloc, allò que he trobat molt interessant i fet que ja coneixia, ha estat que cada nen té el seu temperament i caràcter, així doncs, cada nen tindrà una resposta diferents, malgrat rebi un mateix estímul. Cap nen és igual, i ningú nen es comportarà de la mateixa manera. També, m'ha cridat l'atenció els tipus de llants. Em pareix sorprendent com la mare és capaç de reconèixer els llants dels seus fills, i a més a més, que els nens tinguin la capacitat de realitzat diferents tipus de llants depenent les seues necessitats.

Una de les característiques més emotives de les persones, és el somriure, i és molt especial veure com els bebès, a partir del mes aproximadament són capaços de mostrar-nos un somriure. Aquest primer contacte dels pares amb els seus fills que mostren el somriure, és fonamental per al desenvolupament emocional del nen.

Un dels aspectes que he trobat més interessants, ha set el reconeixement de les emocions de la mare i de les dones desconegudes, abans que els dels pares i els dels altres desconeguts. En una part, ja em pareix increïble, ja que jo pensava que els nens només reconeixien el to de veu, i no es fixaven en la cara, i ara encara em sorprenc més que reconeguin abans les dones que els homes. Ara bé és cert, que com vam parlar a classe, això es deu a l'expressió més expressiva de les dones respecte als homes.

Un part del documental molt interessant també, ha estat el fet de que els nens, al voltant dels 10 mesos, ja són capaços de cercar consell en la cara de la mare. És impressionant com el bebè, amb tan sols mirar la cara de la mare, sap si ha de fer això o no fer-ho.

Al voltant dels 24 mesos, als 2 anys, ja comencen a prendre consciencia de si mateixos. Són capaços de reconèixer-se en el mirall. La sensació de vergonya apareix també quan són conscients de si mateixos. A més a més, la vergonya depèn del caràcter del nen.

Deixant de banda les emocions, una part què pot ser pròpia de discussió és quan es parla d'una edat concreta. Cada nen és un món, i es cert que un nen desenvoluparà la seua capacitat cognitiva més tard o més prompte, però mai en una edat concreta, sempre ho mantindrem com en un número aproximat, tenint en compte que pot haver-hi un límit d'error d'uns quants mesos.

En general, com a futures mestres, i més endavant futures mares, aquest documental és molt emotiu. Veure com les emocions, cosa que als adults ho controlem, o ho solem controlar, adequadament, es van desenvolupant en els bebès és sorprenent. 

 

 

Estratègies educatives dins les emocions

Una vegada ja reflexionades quines són les emocions primàries, al capítol de l'alquímia, trobam diferents estratègies educatives. Anirem emoció a emoció, parlant de les estratègies que consider més significatives.

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.”, “Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.” i, “Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo.”, són tres estràtegies que consider important respecte a l'amor. Dos dels aspectes fonamentals de l'amor són afecte i els vincles afectius. És molt important, ja que és necessari establir vincles afectius per poder educar. Per altra part, és clar que tots els esser humans tenim el dret d'amar i ser amats. I finalment, i no com menys important, el fet de sentir-se amat, és imprescindible per poder amar-te a tu mateix.

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obternet de él ventajas o poder.”, “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos.”, i “Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.” Aquestes estratègies són entorn la por. La por, com ja vam dir en altra entrada, és una emoció natural, i tothom té por a alguna cosa. Hem d'ajudar a reconèixer les por, i després expressar-les, per finalment poder regular-les. La por no ha d'amagar-se, sinó que ha de ser una emoció natural que ens ajudi a conèixer els nostres límits.

“Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.”, “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.” i “Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos”. Aquestes estratègies són propies de la ira. Per tractar la ira, haurem de seguir com un procés, especificat en aquestes 3 estratègies. És molt important expressar aquesta ira, per ta de no arribar a cultivar agressivitat.

 

“Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.”, Si nos permitímos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podemos comenzar de nuevo”, i “Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida”. Aquestes estratègies són como una evolució de la tristor, un procés del qual hem de seguir, un procés que hem d'acceptar. Per molt que amaguem la tristor, no arribarem a ser feliços.

“Reír con los niños es muy sano. Ellos son los primeros en ver la gracia de determinadas situaciones y permitirse licencias que los adultos hemos perdido. Los adultos que compartimos la vida con los niños deberíamos procurar aprender de ellos, más que cortar por sistema esta expresión.”, "Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.”, i “Poder reírse de uno mismo, es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.” Aquestes estratègies de l'alegria són fonamentals per poder conviure amb la alegria adequadament, aprofitant-la al màxim. També he de destacar, que hi ha que saber regular aquesta emoció en el moment adequat. És clar que l'alegria és un de les millors emocions, però hem de saber quan si i quan no expressar-la.

Fer aquesta activitat ha set molt enriquidora, ja que he après noves estratègies per posar en pràctica l'expressió de les emocions bàsiques, que dia a dia ens podem trobar, tant a un aula, com a una situació quotidiana.

Què és una emoció?

A l'hora de formular la definició d'emoció em vaig quedar parada i em vaig dir: “sé que és però no se explicar-ho”. Llavors, vaig començar a esquematitzar l'emoció, què característiques té, la diferència entre sentiment i emoció, i com es produeix. Així doncs, vaig començar a redactar-la: “L'emoció és la manifestació d'un estat cognitiu que provoquen diferents fets o situacions en un moment determinat”.

 

A la primera classe de “Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància.” el mestre ens va anar dient característiques sobre l'emoció. Un aspecte fonamental que m'ajudà a redactar la definició fou que l'emoció era temporal, a diferència dels sentiments que són “més llargs”. Aquesta característica fou clau per entendre què era una emoció.

Per altra part, les emocions sorgeixen a causa d'algun fet que ens provoca manifestar una acció, en aquest cas l'emoció.

Al finalitzar la nostra definició a classe, vam posar en comú totes aquestes, i vam veure que vam coincidir en els aspectes més diferenciats de les emocions. A partir d'això, vam realitzar una definició en comú: “És un estat d'ànim intens, canviant i temporal, provocat per un estímul intern o extern que te significació per a l'individu i provoca una reacció fictícia o real, somatitzada física o psíquicament.”.

Després de realitzar la definició en conjunt, vaig entendre que les emocions es poden manifestar tant psíquicament o físicament, és a dir, l'emoció la podem manifestar tant a través de la cara, fent-la visualitzant per tothom, o a la boca per nosaltres mateixos, com quan em passa a mi amb la ira.

Redactar una pròpia definició d'emoció, ens ha ajudat per entendre personalment i millor què és una emoció, i així a poc a poc aprendre a controlar-les.