Conèixer l'origen de les emocions

Una vegada vist aquest documental, i coneguts en gran part l'origen de les emocions, és hora de fer una petita reflexió sobre aquest.

En primer lloc, allò que he trobat molt interessant i fet que ja coneixia, ha estat que cada nen té el seu temperament i caràcter, així doncs, cada nen tindrà una resposta diferents, malgrat rebi un mateix estímul. Cap nen és igual, i ningú nen es comportarà de la mateixa manera. També, m'ha cridat l'atenció els tipus de llants. Em pareix sorprendent com la mare és capaç de reconèixer els llants dels seus fills, i a més a més, que els nens tinguin la capacitat de realitzat diferents tipus de llants depenent les seues necessitats.

Una de les característiques més emotives de les persones, és el somriure, i és molt especial veure com els bebès, a partir del mes aproximadament són capaços de mostrar-nos un somriure. Aquest primer contacte dels pares amb els seus fills que mostren el somriure, és fonamental per al desenvolupament emocional del nen.

Un dels aspectes que he trobat més interessants, ha set el reconeixement de les emocions de la mare i de les dones desconegudes, abans que els dels pares i els dels altres desconeguts. En una part, ja em pareix increïble, ja que jo pensava que els nens només reconeixien el to de veu, i no es fixaven en la cara, i ara encara em sorprenc més que reconeguin abans les dones que els homes. Ara bé és cert, que com vam parlar a classe, això es deu a l'expressió més expressiva de les dones respecte als homes.

Un part del documental molt interessant també, ha estat el fet de que els nens, al voltant dels 10 mesos, ja són capaços de cercar consell en la cara de la mare. És impressionant com el bebè, amb tan sols mirar la cara de la mare, sap si ha de fer això o no fer-ho.

Al voltant dels 24 mesos, als 2 anys, ja comencen a prendre consciencia de si mateixos. Són capaços de reconèixer-se en el mirall. La sensació de vergonya apareix també quan són conscients de si mateixos. A més a més, la vergonya depèn del caràcter del nen.

Deixant de banda les emocions, una part què pot ser pròpia de discussió és quan es parla d'una edat concreta. Cada nen és un món, i es cert que un nen desenvoluparà la seua capacitat cognitiva més tard o més prompte, però mai en una edat concreta, sempre ho mantindrem com en un número aproximat, tenint en compte que pot haver-hi un límit d'error d'uns quants mesos.

En general, com a futures mestres, i més endavant futures mares, aquest documental és molt emotiu. Veure com les emocions, cosa que als adults ho controlem, o ho solem controlar, adequadament, es van desenvolupant en els bebès és sorprenent.