A
segon curs de carrera, tornem a presentar-nos, però aquesta vegada
un poc més personal, reflexionat sobre les nostres emocions.
Fa
un any, vam fer una breu presentació, en la qual teníem que parlar
de perquè vam agafar aquesta carrera, ara encara estic més
convençuda de què vaig agafar la carrera adequada i perquè la vaig
agafar. Des de ben petita, m'ha agradat jugar a mestres, tenia tanta
imaginació relacionada amb l'aprenentatge que realitzava exàmens
per al meus cosins, activitats, les llistes per passar llista...
qualsevol cosa que necessitàssem a un aula. Més tard, quan ja
començava a ser més gran, també hem vaig adonar que m'agradaven
els nens, els petits, i que continuava amb la meva vocació per
ensenyar. Així doncs, ho tenia clar, volia estudiar Educació
Infantil. Començar els estudis va ser una experiència molt bona,
plena de nervis, per el començament i amb unes ganes impressionats
plenes de motivació per aprendre i curiositat per el contingut.
Ara
be, parlaré de la nova assignatura a la que ens afrontam,
“Desenvolupament i Educació Sociemocional en la Primera Infància”.
Al començament de la classe, estava un poc nerviosa, ja que no
coneixíem al professor, no sabíem com seria, ni com seria la seva
metodologia. Deixant de banda els nervis més que res per l'avaluació
final, he de dir que em sentia molt curiosa, i cada vegada més, cada
volta que el professor anava explicant de què aniria la classe.
Sempre m'ha cridat l'atenció molt el tema de les emocions, sobretot
el fet de com expressar-les i interpretar-les, i més en la nostra
futura professió amb els més petits.
Respecte
al quadre de les emocions, hem col·locaria a l'emoció d'alegria.
Aquesta curiositat em fa tenir ganes d'aprendre, de descobrir nous
conceptes i em condueix a superar-me en aquesta nova assignatura i
semestre, i en un futur com a mestra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario